Canvi d'estat curiós

Mireu què passa al fer una acció d'allò més normal, com és posar una cullera dins d'un got simple got d'aigua tébia:

Per què s'ha desfet la cullera? Doncs perquè la cullera no era d'acer, sinó que estava feta de gali, un metall que es fon a 30ºC. Amb aquesta temperatura de fusió, podríem fins i tot fondre la cullera aguantant-la una estona amb les mans. Curiós, no?

Òpal nebulosa

Els òpals són pedres precioses que sovint tenen formes i colors sorprenents. Aquest òpal n'és un exemple: sembla com si tingués en el seu interior una nebulosa (com la que us poso abaix). Fa poc es va subhastar i es van pagar 20.000 dòlars per ell (uns 15.000€):

Pedra tv

El nom d'aquest mineral és Ulexita, però vulgarment es coneix com a Pedra Televisió. Com heu pogut comprovar, la imatge d'abaix es transmet per les fibres que formen el mineral fins a la part de dalt, de manera que es veu perfectament la imatge a la part superior. La seva duresa és de... 2'5 a l'escala de Mohs, és a dir, que l'ungla i el mineral es ratllen mútuament al tenir aproximadament la mateixa duresa.

Bismut

El primer que pensareu en veure les imatges és que són fruit d'algun experiment de laboratori o alguna cosa semblant... Però no, això que veieu és un mineral format de manera natural. És un mineral força estrany; és un metall, de duresa baixa (entre 2 i 3 a l'escala de Mohs) i fa uns cristalls d'allò més espectaculars, que en quedar apilats, donen formes com les d'abaix. No té gaires utilitats i a més és un mineral força escàs, com l'or més o menys. 

Power minerals

Aquí teniu el powerpoint que he fet servir per explicar els minerals:

Estalagmites en calcedònia

Aquest és un mineral molt curiós, ja que és una geoda (una roca buida per dins on hi creixen cristalls) de calcedònia on els cristalls han crescut com si fossin estalagmites. Està valorat en 5000 $, uns 3500€.

Apatita

El nom d'aquest mineral prové de la paraula grega "apate", que significa equivocar-se. Li van posar aquest nom perquè és fàcil confondre'l amb altres minerals com el beril·li o la turmalina. És un mineral de duresa intermitja (no molt dur ni molt tou) i sol ser incolor o amb tonalitats marrons o verdes. Com hem dit a classe, és el principal mineral del qual estan fetes les dents, però també els ossos.

Banyera de quars

Vam dir que el quars és un mineral molt abundant, però el que no imaginava era trobar una banyera feta de quars en una sola peça. El seu preu, 1 milió de dòlars (!):

Els minerals més cars

Si haguéssiu de contestar a la pregunta de quins són els minerals més cars, segurament tots (jo inclòs) respondríeu que l'or i el diamant. Doncs és cert que estan dins dels 10 més cars, però no són ni el primer ni el segon...

10. Rodi:

9. Painita

8. Diamant:

7. Òpal Negre (s'anomena així, tot i tenir una part blava):

6. Platí:

5. Or:

4. Robí:

3. Jadeita:

2. Granat Blau:

1. Liti:

Minerals polícroms

Hem vist que hi ha minerals que poden tenir diferents colors. Això passa alguns minerals com el quars, la fluorita o la calcita. Aquí teniu una galeria d'imatges del mateix mineral en diferents coloracions:

CALCITA:

FLUORITA:

QUARS:

Meteorit proper

Un paracaigudista porta una càmera per anar filmant el salt, quan de sobte una roca passa a prop seu. És el primer cop que es filma la caiguda d'un meteorit des de l'aire:

Roques metamòrfiques

Un vídeo per conèixer el darrer tipus de roques que ens queden:

La maragda més gran del món

Us vaig dir que posaria la maragda més gran que s'ha trobat mai. Li han posat el nom de "Teodora", que significa "regal de Déu". Pesa ni més ni menys que 11'5 kg i costa 1 milió d'euros. Es va trobar a Brasil i la van portar a la Índia per tallar-la i polir-la,  quedant amb aquest aspecte tan espectacular:

I aquest tros de roca conté també maragda en força quantitat, tot i que barrejada amb altres minerals. Pesa 536 kg i es va trobar fa uns anys a Madagascar. S'ha de polir i tallar:

Roques sedimentàries

El vídeo explicatiu dels 3 tipus de roques sedimentàries que hi ha:

I un resum de la informació més important:

Viatge al centre de la Terra

Res a veure amb la història de ciència ficció, eh! De fet, he trobat un vídeo que explica molt bé quines són les condicions que ens aniríem trobant si anessim descendint en direcció al centre de la Terra, tant en km, com en temperatura, com en pressió:

Volcà submarí

Aquí teniu un exemple d'un volcà submarí que va aparèixer fa més temps que el de l'entrada de més avall del Japó. També es va crear a partir d'una sortida del magma del mantell enmig del mar, en aquest cas perquè hi ha hagut una col·lisió de plaques. El volcà es troba prop de l'illa de Tonga (al sud de l'Oceà Pacífic, prop d'Austràlia). Curiosament, just en aquesta zona es troba la Fossa de Tonga, de 10882 metres de profunditat i que és un dels límits entre 2 plaques, la qual cosa vol dir que és un lloc propici per a què hi hagi terratrèmols o erupcions volcàniques:

I aquí us poso un vídeo en el moment de l'erupció:

Oliví

Aquesta tarda hem parlat que en ocasions hi ha minerals que van barrejats amb el magma quan aquest surt a l'exterior. Es troben incrustats en roques volcàniques i també en petites bombes volcàniques, que són cristalls de tamany més gran que al sortir amb el magma queden coberts d'una "crosta" de roca volcànica; al seu interior hi ha els cristalls verds clars típics de l'oliví (algun dia us en portaré una perquè ho veieu). Es pot emprar en joieria, prèviament polit:

Naixement d'una illa

Hi ha volcans que es troben al fons del mar i quan entren en erupció, doncs la lava entra en contacte amb el mar i es refreda. Però quan l'erupció es produeix no gaire lluny de la superfície del mar, la lava que surt del volcà pot sortir a l'exterior i anar-se acumulant fins a formar una nova illa. Això és el que va passar no fa gaire a Japó:

El mineral més dur

Segur que si ens ho pregunten tots direm que el diamant és el mineral més dur que existeix. Però no és així, ja que hi ha 2 altres substàncies a la natura encara més dures: el nitrur bòric de wurzita (un 18% més dur) i la lonsdaleita (un 58% més dura). Tot i això, són substàncies poc corrents i de les quals es tenen poques mostres, per la qual cosa es diu que el diamant és el més dur de tots.
La lonsdaleita, per exemple, es forma a partir d'impactes de meteorits que contenen grafit (el mateix material del que està fet el diamant) contra el terra.

Diamonds

La paraula diamant prové del grec "Adamas", que significa indestructible. És l'única gemma que està constituïda per un sol element: el carboni. Perquè aquests àtoms de carboni es converteixin en un diamant, cal que hi hagi una temperatura i una pressió molt altes; és per això que els diamants es formen en zones molt profundes de l'interior de la Terra (entre 150 i 200 km). El "parent pobre" dels diamants és el grafit, mineral que curiosament està format també exclusivament per carboni però que es forma a menys profunditat amb la qual cosa té una aparença força diferent (és gris fosc i de poca duresa)

Tornant als diamants, n'hi ha també d'una àmplia gamma de colors, tot i que els més usuals són els incolors. Quan en la seva formació es barregen amb el carboni algunes impureses, aquestes donaran al diamant el seu color final, podent ser blaus, grocs, marrons, rosats, vermells, verds, violetes, taronges o negres.